Me equivocaría si dijera que esto no me encanta en su plenitud. Es pues el más bonito de los versos escritos, es el más fantasioso de los sueños, es la más bonita realidad que he podido vivir. Nunca he sabido expresar mis sentimientos de alegría de una manera adecuada, puesto a que estoy acostumbrada a llorar en cada esquina y sentirme débil ante las adversidades. Me he echo fuerte, me ha echo más fuerte. El silencio de cada mirada en latente composición se posa ante mi abriendo mi corazón de una manera desmesurada, creando en él la inmensurable sensación de devoción hacía él. Me gusta despertarme bañada entre el cálido contacto de su piel contra la mía, sentir sus manos deslizarse por mi cuerpo. El presente aliña mi vida dándole salsa, dándole vida. El sol brilla en un cielo azul, dibujo en el cielo con colores, pinto las calles de alegría, le sonrío a la vida para poder seguir adelante con mi rareza. Los pies descalzos sobre el arena de la playa, los detalles de la sonrisa que me regalas me da vida, me alza, revitaliza.

Versos

Camina descalça buscant un lloc on refugiar-se,

suspira, mira, se sent lliure ja ha trobat una vía.

Es fosc i no es veu re, al fons una ma la guía,

ja no hi ha por no hi ha raó per amagar-se.

El silenci l'envolta respira amb força s'atura,

l'ombra l'acull rep la seva vetlla dolçament.

Perd la vista entre els seus filaments toca,

sent que ja ha comensat a viure, ara es present.

S'amaga entre els matolls en busca d'un petó,

qui sap on va desaparéixer el seu cor petitó.

L'ha trobat una ànima abatuda consternada,

que te forma de pedra de roca consagrada.

Què farà si el somni ha comensat? Si la vida

li ha regalat mil raons per tornar a somriure.

L'estrella s'il·lumina obre el camí nou de la vida,

la pell frec amb frec revifa el rampell del dia.

Doma a la fera la sang de les preses de la nit,

s'ha ferit amb la fletxa d'un pobre perdut garrit.

La llum dels inermes desvalguts trona al ritme

de la jovial tempesta de la seu càlid afecte.

No es sòrdida la passió del  dos fanàtics 

tothom diu que s'han convertit en vesànics. 

S'amaga entre els matolls en busca d'un petó,

qui sap on va desaparéixer el seu cor petitó.

L'ha trobat una ànima abatuda consternada,

que te forma de pedra de roca consagrada.

Què farà si el somni ha comensat? Si la vida

li ha regalat mil raons per tornar a somriure.

Tornarà a reviure la flama que perdura sempre,

a crear un nou món per aquells qui volen volar.

No sonarà ja la cançó desamparada del orfe

qui ha descobert qué es sofrir per estimar.