suspira, mira, se sent lliure ja ha trobat una vía.
Es fosc i no es veu re, al fons una ma la guía,
ja no hi ha por no hi ha raó per amagar-se.
El silenci l'envolta respira amb força s'atura,
l'ombra l'acull rep la seva vetlla dolçament.
Perd la vista entre els seus filaments toca,
sent que ja ha comensat a viure, ara es present.
S'amaga entre els matolls en busca d'un petó,
qui sap on va desaparéixer el seu cor petitó.
L'ha trobat una ànima abatuda consternada,
que te forma de pedra de roca consagrada.
Què farà si el somni ha comensat? Si la vida
li ha regalat mil raons per tornar a somriure.
L'estrella s'il·lumina obre el camí nou de la vida,
la pell frec amb frec revifa el rampell del dia.
Doma a la fera la sang de les preses de la nit,
s'ha ferit amb la fletxa d'un pobre perdut garrit.
La llum dels inermes desvalguts trona al ritme
de la jovial tempesta de la seu càlid afecte.
No es sòrdida la passió del dos fanàtics
tothom diu que s'han convertit en vesànics.
S'amaga entre els matolls en busca d'un petó,
qui sap on va desaparéixer el seu cor petitó.
L'ha trobat una ànima abatuda consternada,
que te forma de pedra de roca consagrada.
Què farà si el somni ha comensat? Si la vida
li ha regalat mil raons per tornar a somriure.
Tornarà a reviure la flama que perdura sempre,
a crear un nou món per aquells qui volen volar.
No sonarà ja la cançó desamparada del orfe
qui ha descobert qué es sofrir per estimar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
¡Gracias por comentar! Siempre es un placer conocer las opiniones de los demás.